| |
 |
"Costa de Barcelona-Maremse", el resultat d’una evolució. Antecedents històrics
per Jordi Ten i Figueras (*)
La franja costanera de la comarca del Maresme és de 48 km, dels quals 38 són platges de sorra neta, de gra daurat i gruixut, amb serveis i segures, amb bandera blava i algunes amb la marca de qualitat que donen satisfacció a una quantitat important d’estiuejants i turistes que escullen aquest indret per passar-hi les seves vacances. Amb el pas del temps, aquest litoral ha rebut diferents noms o denominacions geoturístiques, que han estat fruit d’una realitat històrica o d’una necessitat comercial, a voltes d’una directriu política, d’altres d’una necessitat promocional o, avui, una oportunitat amb un alt grau de publicitat. Així s’han succeït substantius com: la Costa de Llevant, la Costa Brava, Costa Dorada, la Costa del Maresme i ara la de Costa de Barcelona-Maresme. Cadascun d’ells ha obeït a moments conjunturals determinats. En el cas de la Costa de Llevant és la zona on es van establir els pescadors ocasionalment i tingué com a punt de referència Barcelona. La seva comprensió anava des de Blanes fins al Delta de l’Ebre. El seu arrelament, i a modus d’exemple, el podem veure l’any 1894, quan a Sant Pol de Mar apareix la publicació “Costa de Llevant”, subtitulada “periodich regionalista”, fins que, el 12 de setembre de l’any 1908, va aparèixer a la “Veu de Catalunya” l’article de Ferran Agulló titulat “per la Costa Brava”, un text que és tingut com l’acte de baptisme del litoral selvatà i l’empordanès. És el primer escrit públic en el qual es dóna el nom de Costa Brava a la franja de terra i de mar que comença a la desembocadura de la Tordera i acaba a la Catalunya francesa. Fins aquell dia tot aquest litoral no tenia nom, era conegut a trossos com la Marina de l’Empordà o de la Selva, o amb l’apel·latiu global de Costes de Llevant (del llevant de Barcelona). Fins tot ho proclamava amb un ensucrat èmfasi líric el gallard protagonista de la Marina de Camprodon i Arrieta “Costa las de Levante/playas las de Lloret...”. Amb el nom de Costa de Llevant es posaven en el mateix sac les comarques del Barcelonès, el Maresme i la Selva.
|
 |
Amb l’esclat del turisme vacacional a Calella, l’any 1953 i per extensió la seva zona d’influència, els pioners, els primers agents de viatge o fins i tot els promotors hotelers deien que la Costa Brava començava al paratge de les Roques de Calella. Així ho explicà el mateix Enric Teixidor i Salvà en una diari aparegut l’any 1957 a la ciutat alemanya d’Hamburg. Nombrosa documentació i opuscles relacionen i ubiquen els municipis de Calella, Pineda de Mar, i Malgrat de Mar com a destinacions de la Costa Brava, amb el particular i lògic enuig dels destins de la Costra Brava Sud, com ara Lloret de Mar o Blanes. Fins i tot l’escriptor Josep Mª Espinàs, l’any 1959, publica un article a la revista Destino núm. 1148, on dóna compte d’aquesta errònia interpretació. Fruit de disposicions governamentals, arrel de la divisió feta l’any 1960, a la costa espanyola, es manté la denominació de Costa Brava, des de la frontera francesa fins a Blanes, mentre, que des de Malgrat de Mar fins la desembocadura del riu Ebre, s’adquireix la denominació de Costa Dorada. Així, durant un llarg període d’anys, la zona es troba enquadrada dins aquesta denominació, la qual cosa obligarà a que figuri en tot el material de propaganda que s’editi, depenent a efectes turístics d’una comissió interministerial, presidida pel general José Maristany que afectarà la Presidencia del Gobierno.
Cal senyalar que la comarca del Maresme coincideix de ple amb la franja costanera. Àdhuc les característiques de les nostres platges, al principi esmentades, com la seva situació a la part nord-oriental de Catalunya, amb una inclinació NEW-SW, gaudeixen durant tot l’any de la màxima insolació eficaç. Les serres del Montnegre i del Corredor, paral·leles a la costa, priven el pas del vent del nord, la qual cosa fa que els hiverns de les poblacions properes a la costa siguin temperats, gairebé primaverals. Tant les atractives poblacions marineres d’Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar com els nuclis de gran tradició turística com Caldes d’Estrac, Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tots ells al litoral de la comarca del Maresme, patien la greu indefinició en matèria de promoció turística. Amb aquesta realitat climàtica i geogràfica no és estrany que una de les conclusions del Primer Simposi de Turisme de Temporada, celebrat a Calella entre el 30 d’abril i el 2 de maig de 1976, fos, a proposta de l’empresari calellenc i industrial hoteler el senyor Ramon Bagó Agulló, reivindiqués la marca turística de la Costa del Maresme i la necessitat de crear un organisme de promoció amb la participació del sectors públic i privat. Fou l’embrió de l’ens de promoció “Maresme Turístic” que va desenvolupar un paper notori en aquest camp i on Bagó, va esmerçar il·lusió i dedicació, i on també amb entusiasme van col·laborar amb més o menys intensitat empresaris i alcaldes del moment com Josep Aragonés, Joan Flaquer, Arturo Iscla, aquests de Pineda de Mar; Eusebi Vàzquez i Pablo Hernàndez de Malgrat de Mar, Joan Campolier i Àngel Estany de Santa Susanna; Ramon Mas de Sant Pol de Mar, Miquel Cardona i Julià Ten de Calella; Joaquim Tresserras “en Nassos” i Jordi Camó de Tordera; Josep Mª Passols i Lluís Masip de Palafolls; Salvador Gironés i J.Vives de la Cortada d’Arenys de Mar, entre d’altres. Cal destacar el reconeixement rebut en el si del Congrés de Cultura Catalana, l’any 1977, i en el Congrés de Turisme de Catalunya celebrat a Barcelona, l’any 1979, així com també per part de la Secretaría General de Turismo de l’Estat. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya i la creació depenent de presidència de la Direcció General de Turisme, la Costa del Maresme entrà a formar part de les marques amb què distingim les zones turístiques catalanes. L’any 1992, de la mà del Departament de Comerç, Consum i Turisme, arribà el reconeixement oficial de la marca.
La creació de nous organismes territorials com els Consells Comarcals va comportar que, en el cas del Maresme, organisme aleshores presidit per Ramon Camp Batalla, el Maresme Turístic, li traspassés la torxa de la promoció de la Costa del Maresme, assentant les primeres bases del que es coneix avui com a Consorci de Promoció Turística de la Costa del Maresme, entitat que van presidir en el seu dia el regidor de Canet de Mar, Sr. Josep Isern; l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Sra. Conxita Campoy Martí, uns anys més tard l’alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera Puigrós, i fins fa poc l’alcalde de Cabrera de Mar Sr. Carles Rocabert i Shelly, qui ostentà la vicepresidència. El dia 20 de març de 2007, el Consorci de Promoció Turística va celebrar el 10è aniversari de la seva creació.
|
 |
La marca és el nom amb què ens referim a quelcom, amb què demanem el que volem o amb què recomanem allò que coneixem. Una marca no solament identifica sinó que també diferencia i posiciona. En aquest cas, la marca turística “Costa de Barcelona-Maresme” determina amb molta més claredat la seva ubicació en el mapa, la seva essència i ens ha de servir per posar en valor aquest territori: la comarca del Maresme.
Aquesta iniciativa que, entenc, dóna resposta a una de les recomanacions fetes al llarg de l’elaboració del Pla Estratègic Maresme 2015, ha estat recolzada de bon principi pel sector hoteler de l’alt Maresme i ja ha obtingut el suport de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme i de la Diputació de Barcelona. Ens aporta una nova oportunitat, la de reinventar la marca i, amb ella, treballar amb sentit de corresponsabilitat per la posada en valor dels actius del territori tot creant producte. Personalment, crec que la nova denominació té com a pilars la fortalesa i el magnífic posicionament de la marca “Barcelona”, la posada en valor de la comarca del Maresme que, a cavall entre el mar i la muntanya i a prop de Barcelona, dissortadament, encara és del tot desconeguda, fins i tot pels autòctons. També és notori el fet de disposar de municipis amb la marca de Turisme Familiar -producte que interessa al 60% dels turistes que visiten Catalunya-, o l’existència d’una important oferta cultural i complementària d’instal·lacions, en un entorn de qualitat de vida que garanteixen el gaudi vacacional i aporten tranquil·litat al turista.
La proposta, que en un primer moment va néixer per atendre els requeriments dels operadors emissors i receptius al deslligar l’oferta existent en el nostre territori de la denominació Costa Brava, ha pres una nova dimensió després que amb el suport de “Barcelona Turisme”, el sector hagi volgut aprofitar l’atracció i la potència que la capitalitat de Barcelona té per al turista vacacional. Això ens permetrà oferir a l’ensems, la realitat de la nostra oferta d’allotjament com a complement a les necessitats del mercat de turisme de reunions, congressos, i també per a esdeveniments firals, esportius i culturals. Per altra part, destacar el fet que la nova marca permeti amb facilitat i immediatesa ubicar geogràficament l’oferta turística d’aquest territori.
I, en aquest sentit, la marca, a través d’una Fundació turística, ha de permetre treballar amb major intensitat per ésser un instrument de suport a la gestió del Consorci de Promoció Turística de la comarca. És un dels objectius que la Fundació, com aglutinadora de l’activitat turística, pugui participar i ser present en llocs de decisió en les institucions de promoció turística del país o emprendre accions reivindicatives a nivell d’infraestructures, com la posada en marxa de la planta depuradora de l’Alt Maresme.
La iniciativa ha rebut ja les primeres adhesions per part d'Ajuntaments i mostres de col·laboració d’alguns organismes, associacions i grups empresarials que han manifestat el seu suport a la marca, així com tota mena d'empreses lligades a l'activitat turística.
La nova marca està cridada, doncs, a representar la capacitat i diversitat dels productes turístics d’aquest bonic litoral a prop de Barcelona, com és la comarca del Maresme, una franja allargassada entre la costa i la serralada litoral que conserva un paisatge muntanyós sorprenent a pocs quilòmetres de la Mediterrània. Ara bé els productes a fer producte de la imaginació i la perspicàcia, cal que els facin els agents visibles de l’activitat econòmica o sigui els empresaris, la qual cosa vol dir emprenedor. L’oportunitat i el repte estant servits.
(*) Gerent de PUBLINTUR,S.A
|
|
|
 |
Noticiari turístic |
|
| |
|
|
| |
| Promouen la nova marca |
| |
 |
| Rosa Gàmiz. Actriu |
 |
| Juli Fàbregas. Actor |
 |
 |
| Francesc Fàbregas. Esportista |
|
|